@baoeviolao
Am, C, D, Em
Que bonic és sentir la teva veu, encara que sigui per diadeu,
quan es fa fosc i tothom torna a casa seu.
Que bonic és quan dius el meu nom, ni ràpid ni lent ni no sé com,
però tan diferent de com el diu tothom.
Que bonic és dir-te "fins demà"
sense deixar-te de mirar
fins que no aconseguim deixar-nos anar demà.
I que bonic és quan dius "bona nit"
Agafant-me encara d'un dit, pensant en tot el que pensem que no ens hem dit.
I que boniques són les històries dels dies dolents i els dies bons,
que es converteixen en cançons.